Després del llarg i esgotador viatge en tren vam arribar finalment a Ulan-Ude ben d’hora al matí. La ciutat és famosa per tenir el major bust de Lenin en tota Rússia (i el món).
El mateix dia que vam arribar vam decidir anar al llac Baical, el llac més profund del món. (Viatge de 3 hores amb autobús des d’Ulan-Ude). Abans pero, vam fer una parada a una font termal…
On tinc els peus posats l’aigua estava calenta, quan mes t’acostaves al punt d’on surt l’aigua, mes insuportablement calenta estava….
Al arribar al llac i la seva zona de platja, vam posar la tenda ben a la vora de l’aigua. Al nostre voltant hi havien altres russos acampats, per tot arreu hi ha brossa d’altres campistes, ningu sembla tenir cura de la natura a russia… una vertadera llàstima!
Veus el nostre pèl mullat? Ens vam banyar! i l’aigua estava bastant fresqueta… i tampoc feia gaire calor, pero era obligat! 
Al vespre vam poder gaudir de la posta del sol i d’adormir-nos amb el so de l’aigua…
Al matí següent vam tornar a Ulan-Ude, on vam regalar-nos un bon àpat – com no podiem llegir el menu li vam demanar a una parelleta jove que ens recomanes algo i ho demanes, evidentment, evitar la carn era missio impossible… 
Ens acostantem a Mongòlia!
El lloc on es va fundar la ciutat
fent conya d’un dels molts monuments als caiguts, ups!
Despres d’aconseguir dormir de gratis a un hostal, ens vam llevar ben d’hora per, a les 7.30 del mati, agafar l’autobus cap a Ulan-Bator! Com veieu a la foto, ho vam aconseguir! El nostre 28e país 28 junts!
