Sobre nosaltres

Qui som?

zusammen1Bé, som una parella d’enamorats. Enamorats de la vida i del món, enamorats de la infinitat de llocs per descobrir que té el planeta en que  vivim. Enamorats de les moltes cultures que  existeixen i de les seves costums, formes de fer i de pensar. I, per descomptat, enamorats l’un de l’altre…

La nostra història va començar en el semestre que vaig passar d’Erasmus a Brussel·les, (Bèlgica). Un dia, al bar Kafka, prop de la Bourse, ens vam conèixer. Gràcies a la nostra trobada d’allò més afortunada, estem avui aquí, escrivint aquest Blog. Aquell gener de 2013, va fer que ens replantegessim les nostres vides i prioritats, decidint començar un nou camí junts. Un camí que ens fa somriure cada dia que passa, del que ens sentim molt afortunats i pel que seguim lluitant cada dia.
A dia d’avui, sense saber-ho, ens hem convertit en una de les moltes parelles que provenen de països diferents, de cultures diferents i que un dia, mentre vivien a l’estranger, es van trobar. I, malgrat les dificultats que això suposa, intentem transformar la complexitat de la relació en un atribut més que li afegeixi intensitat i la converteixi en un repte, en un altre tipus de repte. Som, en definitiva, una d’aquestes moltes parelles que fan o procuren fer que les diferències culturals sumin i no restin, barrejant les nostres costums i compartint-les amb il·lusió.

Finalment, i la raó per la qual aquest blog existeix, aquests viatges s’han convertit en una les formes com ens identifiquem com a parella. Per això, un dels nostres somnis és poder arribar a veure tot el món, trosset a trosset, poc a poc, però sempre junts.
zusammen2


Elisabet

Somniadora, atrevida, tossuda, perfeccionista, dogmàtica i afectuosa.

eli2

Quines 3 coses són per a mi imprescindibles mentre viatjo?

  • L’esprai repel·lent de mosquits.
  • Un bon sac de dormir. Dormir bé és important.
  • Les sopes de sobre, és a dir, un àpat calent abans d’anar a dormir.

 

Quines 3 coses odio quan viatjo?

  • Els mosquits
  • Quan la gent ens ignora o menteix quan fem autoestop, dient que no van on nosaltres volem anar encara que sembli obvi que si.
  • Passar fred a la nit.

Quan he passat més por?

A Sèrbia, al cotxe d’un home que conduïa molt de pressa, acostant-se als cotxes de davant, de nit, en una carretera plena de revolts i sense poder utilitzar el cinturó de seguretat per que no hi havia cap.

Què m’ha xocat més fins ara?

Els contrastos de Kosovo, el sofriment de la història i la decepció de la gent per tot i ser finalment independents, estar vivint les conseqüències d’un govern ja corrupte.

Els carrers a mig fer i la gran quantitat de negocis de neteja i manteniment de cotxes estrangers, que els exiliats s’havien comprat mentre vivien fora. El seu entusiasme al veure que havíem decidit visitar el seu país, malgrat tot.

El que, mentre caminàvem, un cotxe s’aturés i la parella que anava dins ens preguntés si podien ajudar-nos o portar-nos a algun lloc.


Què faig quan no viatjo?

Intento trobar-li el sentit a la meva existència, a dia d’avui mitjançant la recerca de la feina que em permetrà no solament ser feliç, sinó poder fer del món un lloc una mica millor.
M’agradaria que el meu granet de sorra comencés per participar en l’organització i coordinació de projectes humanitaris. El curs vinent començaré un màster en relacions internacionals a Anglaterra.

Mentrestant gaudeixo dels petits plaers de la vida, de la meva salut i de l’amor. També  li dedico temps a l’esport i a l’aprenentatge d’idiomes.

Què és el que més aprecio d’Alex?

Que estigui preparat per a tot. Que sempre tingui un pla i una solució pensada. Que es plantegi allò que jo no crec tan important. Em fa sentir segura.

eli3


Alex

Un idealista pragmàtic, tímid, sensible, divertit.

alex1

Quines 3 coses són per a mi imprescindibles mentre viatjo?

  • les meves botes de muntanya.
  • un mapa.
  • barretes de cereals.

Quines 3 coses odi quan viatjo?

  • Que plogui.
  • Menjar dins de la tenda de campanya.
  • Creuar les autopistes

Quan he passat més por?

A Àustria, a la nit mentre un home ens portava al seu cotxe. Tot d’una, va parar al mig del no res, estava segur que volia robar-nos. Per sort, solamant va sortir a prendre un cafè. L’Elisabet dormia i ni tan sols va adonar-se’n de lo espantat que estava.

Què m’ha xocat més?

Veure el poble a Romania on va néixer i va créixer la meva mare. Veure amb lo poc que encara segueixen vivint. Veure les restes de la colònia alemanya que va existir en aquesta zona fa 30 anys i poder conèixer a gent que encara hi viu i que encara recorda als meus avis.

Què faig quan no viatjo?

Practico esport, especialment l’handbol. Estudio  “algo relacionat amb la comuniació”, lo qual resulta ser bastant interessant. Segueixo, però, buscant allò que m’agradaria fer després amb el que he après.

Què és el que més aprecio de l’Elisabet?

Que em doni  “puntada al cul” quan ho necessito. Que s’atreveixi a demanar a la gent ajuda o si ens poden portar en el seu cotxe. Que faci que el meu mal humor desaparegui.

alex2

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>