Segon dia en Sant Petersburg

En el nostre segon dia a Sant Petersburg, ens vam llevar relativament tard i, ja posats, vam esmorzar tranquil.lament amb l’Ilia. De cami al centre vam aprofitar el mateix bitllet per visitar el precios museu que s’amaga a la linea vermella del metro, la mes antiga de la ciutat (1956), parets i sostres decorats a l’estil sovietic. Saltant d’estacio en estacio i fent(massa) fotografies no podiem deixar de sosprendre’ns cada cop que les anavem visitant (en total n’hi han 4 destacades). Despres vam sortir a l’exterior a traves de l’escala mecanica mes llarga i profunda de la cuitat en la que t’hi passes fins a 7 minuts. Les estacions son en general molt profundes degut a la zona pantanosa i als rius, per seguretat el metro ha de ser encara mes profund que aquests. Un cop fora, vam buscar un ciber-cafe des d’on vam escriure-us el primer article.

A la tarda vam seguir visitant la ciutat, mes palaus i esglesies ortodoxes i, finalment, el jardi d’estiu el qual em va recordar bastant als jardins de Versailles. Per sopar, i com acostuma a passar si no coneixes la ciutat ni l’idioma, vam acabar menjant uns fideus xinesos amb verdures, per ser el mes barat i vegetaria que podiem trobar.  Pels volts de mitja nit, ens vam retrobar amb l’Ilia i la nova parella que allotjaria a casa, aquest cop alemanys. Sense deixar de soreprendre’ns la facilitat que te aquest noi per acceptar les peticions de parelles a couchsurfing ens vam encaminar cap al punt des d’on podriem gaudir de l’obertura dels ponts (per a que els vaixells mes grans puguin accedir a la ciutat durant la nit), personalment i tot i que la gent ho precencii com si es tractes d’algo sorprenent la veritat es que es poc espectacular i algo decebora. Un cop alla i mentre esperavem ( a la 1:20h s’obre el primer pont, on nosaltres erem) vam intentar fer volar un parell de lamperes de paper encesses amb una especie d’espelma. Malauradament, les dues van acabar en flames.

Per tornar a casa vam agafar un taxi, conductor del qual no li va importar el que sobrepassesim la capacitat del cotxe. Despres d’una hora d’incomode viatge, asseguda a la falda de l’Alex i a 100km/h per la inacabable ciutat, vam arribar a casa. Alla, la parella japonesa ja dormia, aixi que, gairebe a les fosques i en absolut silenci, ens vam posar el pijama i ens vam ficar al sac.

Sobre el dia, direm que:

  • Les estacions de metro de St.Petersburg son mes boniques que molts dels museus europeus.
  • Pel carrer, a les zones turistiques, et trobes a gent amb animals vius (serps, ossos rentador i micos) que et penja l’animal al coll i espera una foto que acabes, evidentment, pagant tu.
  • 6 persones sense cinturo en un taxi regular no son un problema si pagues el que el taxista vol.
  • Allotjar a tres parelles en un espai de 30m2 no es gaire agradable.

FSCN5838

FSCN5833 RSCN5834

RSCN5837

FSCN5836

It's only fair to share...Tweet about this on TwitterShare on RedditShare on Google+Share on FacebookEmail this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>