Quan finalment vam trobar en Bayaraa a la ciutat, ens va portar en la seva moto a casa seva. La seva família viu en una casa de fusta de nova construccio, nosaltres en canvi i ironicament, vam dormir a la iurta tradicional, lo qual evidentment ens va fer molta il.lusio!

Com que ja era a la tarda, no vam haver de treballar gaire: l’Elisabet va haver de netejar els plats en una galleda al terra del pati, sense aigua corrent. La dona den Bayaraa va preparar-nos el sopar i despres de caminar una estona fins al cim d’un turo a la vora de la casa, vam passar la nostra primera nit a la iurta 

L’endemà no vam haver de treballar. Al matí Elisabet va netejar tot els vidres de la casa mentre jo cavava el forat per a la nova latrina. Despres de dinar i de fer el pertinent descans de dues hores que t’obligaven a fer i que et trencava tot eldia, vam haver de treure les fundes del sofa i rentar-les en una rentadora a la que li havies de posar tu l’aigua i fregar tu la roba, per sort tenia un mecanisme de centrifugat. stava netejant totes les finestres, mentre jo estava cavant un forat per a la nova latrina.

Per al dia següent teníem una aventura especial preparada: Ja que vam haver d’anar a casa de la germana den Bayaraa ( la famosa Dalai del nou perfil a workaway) per a ajudar els propers 3 dies i com li comunicat el nostre gran interes en muntar a cavall algun dia, ens va organitzar una ruta fins a la casa que es va allargar tot el dia. Per nomes  40 € , teníem un guia i 2 cavalls per muntar la gairebé 8h a través del bell paisatge de Mongòlia.

L’Elisabet despres d’aconseguir finalment galopar!

Mentre muntavem a cavall vam anar fent diverses parades a diferents cases de fusta (molt senzilles) i iurtes que trobavem pel cami i que el nostre guia coneixia. A cadascuna se’ns oferia sempre el mateix: Te mongol (Suutei tsai), un te salat fet amb llet que els mongols beuen a totes hores.. pa i mantega tambe casolana, tot fet amb la llet que dels Yacs. El te esta bo una o dues vegades, pero quan ja en portes quatre ja no el pots ni veure..

L’Elisabet intentant comunicar-se amb el nostre peculiar guia que parlava poc angles…

Una vegada vam arribar a la granja de la seva germana, ens vam quedar parats…: La familia viu en una casa de fusta molt petita i mal feta, amb nomes una habitacio, be La habitacio. I alla, hi havia tres llits, el de la germana, el de creiem el seu marit i el de la mare del marit, una dona malalta que feia les seves necessitats a una cadira amb latrina. I en aquest mateix espai hi viuen, cuinen, mengen i dormen. Les altres cases o iurtes estan a uns quilòmetres de distància. No tenen aigua corrent i electricitat i prové d’un panell solar – que és suficient per una mica de llum, per carregar els seus telèfons mòbils i per a televisor (?). Per sort, teníem una tenda de campanya, així que vam poder dormir al jardi de la casa, envoltats de Yaks.

Els peluts Iacs, mansos i afables, al final els agafes carinyo!

Ningú no parlava res d’anglès, així que era bastant difícil per a nosaltres de comunicar-nos-hi. Tanmateix, gracies a aquesta experiencia sabem que agricultors de Mongòlia fan sobretot una cosa durant el dia: visitar-se els uns als altres, beure te-salat i menjar pa amb mantega (i per la nit pot ser que beure una mica de vodka …). A pesar de tot, vam poder sentir-nos utils ajudant a la germana den Bayaraa, que pateix bastant dels genolls, en lo seguent:

• A treure els Iacs a passejar i guiar-los fins la vora del rierol per a que bebessin i els vam tornar a la nit.
• A munyir els Iacs. Els ajudem a munyir els iacs
• A reparar la tanca dels Iacs amb la “tecnica precisa” del tronc i el filferro enroscat.
• A tallar fusta i omplir les galledes d’aigua de la casaTallem una gran quantitat de fusta per a ells
• A recollir la caca dels Iacs…

A pesar de tot, la experiencia ha sigut increible i ens ha permes novament valorar moltes de les coses que tenim a casa i amb les que comptem pero del que molta gent no disposa i que del que no en depens per a ser felic. A mes vam poder saber com es la vida d’una familia mongola durant l’estiu, i el que es viure tan a prop dels animals. Els nostres “jefes”  eran molt bons encara que avegades bastant exasperants per no saber entendre el que ens demanaven… tanmateix no vam treballar massa i tot plegat ha sigut mes aviat una experiencia super interessant i enriquidora.

Val a dir que algunes de les circumstancies per a nosaltres acostumats a un cert nivell d’higiene, han resultat mes durs que d’altres:

• Viure sense aigua corrent i sabó – fins ara una setmana sense dutxar-se!
• El que no existeixi la nevera, que el terra estigui ple de restes de menjar i de tot, que hi hagi carn fresca emfarinada al sostre…
• La dieta dels Mongols ( i mes sent vegetaria!): Basada unica i literalment en els productes lactis (llet, iogurt, mantega) de la llet dels iacs, la carn d’ovella (bullit amb una gran quantitat de greix) i el te salat, fet tambe amb llet, i que era el que et podies beure si no volies beure l’aigua del tanc.

En definitiva, estem molt satisfets d’haver-nos arriscat, d’haver sortit novament de la nostra zona de confort i d’haver viscut aquests pocs pero molt intensos dies en companyia dels vertaders granjers mongols. No oblidarem la nostra estada amb ells :)!
L’últim dia, en Bayaraa ens va venir a buscar i ens va portar al campament per a turistes que porta ell a la vora del llac on necessitava que l’ajudessim a desmuntar les iurtes, ja que la temporada d’estiu s’ha acabat. Aqui els passos:

Ahir al mati en Bayaraa ens va portar novament a Moron, des d’on va organitzar per nosaltres un mini-bus per arribar altre cop a Ulan-bator. Despres de 14 hores i fent nit al bus, tornem a ser a la capital mongolesa, esperant la sortida del nostre tren cap a la parada final, Irkutsk.