En autoestop fins a Moscu

Tot i que el nostre pla era llevar-nos ben d’hora, el arribar tant tard la nit anterior ho va fer bastant complicat. Al final, sobre les 12h ens vam acominara de les dues parelles i de l’Ilia. De cami al metro ens vam aturar a comprar algo de menjar: pa, formatge i galetes.

Despres, i seguint amb les indicacions de hitchwiki (wikipedia per als autoestopistes), vam recorrer de punta a punta la linea blava de metro i, un cop fora, vam agafar un autobus que ens va dur a les afores de la ciutat. Des d’aquest personalment molt ben recomanat punt, no vam haver d’esperar ni 20 minuts fins a ser recollits per un camioner que s’oferia a dur-nos tot el tragecte (620km) fins a Moscu. El problema dels camions, pero, es que tot i ser generalment els que, almenys als paisos d’Europa de l’Est,  els mes disposats a portar-te, el trajecte es fa molt llarg ja que no poden anar gaire de pressa. Tanmateix, ” el que importa es moure’s”. Contents d’haver trobat algu, vam gaudir de les vistes, dels penosos intents de en rus ajudats per la guia i les extra frases que teniem apuntades i de les massa ensucrades begudes gasesoses que ens anava comprant a cada parada que feia el jove, simpatic i primet conductor. D’entre totes les parades que vam fer durant el viatge, dues en concret no les oblidarem mai. La primera va ser a una gasolinera que tenia en una cantonada exposades les especies de la zona, i no precisament les mes petites.. alla, tancats  i bruts hi havien 2 cervols, 2 ossos negres petits, un porc senglar gegant i un lux. Xocats pel que acabavem de veure, vam haver de simular un somriure quan el tot orgullos del que ens havia mostrat caminoner ens va voler fer fotografies amb els animals.

La segona parada va ser la pitjor. Confusos per les moltes promeses del camioner de que aviat parariem per menjar algo vam pensar que la parella que se sobte va recollir de la carretera duien menjar a la bossa. Quan, pero, van tancar les cortines del camio que generalment s’utilitzen per dormir o per a que ningu vegi el que hi fas a dintre, vam presentir que res bo estava a punt de passar. Espantats, vam veure com de dintre de la bossa en comptes de menjar i van treure xeringues i droga en pols. Asseguts al seu darrera, al llit del conductor, presenciant com es preparaven l’heroina ens vam sentir com en una pel.licula de la que per desgracia nostre en formavem part. El camioner, encara no sabem perque, va passar-se quasi tota l’estona fora i nosaltres a dintre, tancats sense saber que fer. I el pitjor encara havia d’arribar. Quan la noia va voler tambe punxar-se el noi li ho va negar, llavors ella es va posar molt nerviosa i va comencar a pregar-li i a plorar. Ell va respondre amb crits un parell de cops al cap. Jo em vaig posar molt nerviosa, no sabia com acabaria tot plegat pero no volia tampoc saber-ho. Per sort, el conductor va entrar i els va aturar. Despres de conduir alguns minuts que van semblar eterns, la parella va baixar-se del camio. El conductor ens va intentar demanar disculpes i assegurar-nos mentre ens mostrava els seus bracos, que ell no en pren de drogues. Tanmateix, i perque sino arribariem massa tard a Moscu, a la properada benzinera que es va aturar ens vam baixar i acomiadar d’ell. Alla, en un dels recons amb gespa on ningu no ens veia massa obviament, vam muntar la tenda i vam anar a dormir.

A la nit un dels treballadors ens va despertar per a dir-nos que no podiem fumar pel risc d’explosio i que sobre les 5 haviem de marxar, tot i aixo, vam dormir fins les 8 i ningu no ens va dir res mes. Un cop havent recollit i esmorzat, vam esperar 15 minuts fins que un home amb una furgoneta amb matricula d’ucraina ens va dur els 150km que faltaven fins a moscu. Al arribar a la ciutat i despres de viatjar amb bus i metro ajudats per un rus que parlava frances, vam poder reunuir-nos amb en Vladimir, el noi que ens allotjaria a Moscu.

Al arribar al pis, vam coneixer als seus companys de pis i a d’altres amics i vam celebra la nostra arribada amb una “smoothy(batuts de fruites i/o verdures – party”, en Vladimir ens va dir que ell era famos pels seus smoothies deliciosos i que haviem de tastar-los, evidentment no ens vam negar a menjar algo tan fresc i ple de vitamines.

Despres, com era una nit molt calida, vam anar a fer una volta per la zona, vam comprar un gelat i una cervesa tipica i vam petar la xerrada asseguts sota una gegantina escultura sovietica.
FSCN5844

RSCN5841

FSCN5840

FSCN5845

FSCN5843

RSCN5842

RSCN5846

 

It's only fair to share...Tweet about this on TwitterShare on RedditShare on Google+Share on FacebookEmail this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>